dimecres, 15 d’octubre de 2008

Què m'està passant?

Un dels pitjors efectes de la crisi econòmica en la qual ens trobem és que m'està fent qüestionar el meu liberalisme de pedra picada. Fins i tot les polítiques de demanda de Keynes em semblarien bé en una situació com l'actual! No hi veig una altra sortida (a part d'una correcta regulació dels mercats!). On anirem a parar, però!

Espero que aviat tornem a la normalitat i poguem seguir criticant aquells que no confien plenament en les forces del mercat per dirigir l'economia.

Aprofito l'avinentesa per felicitar al professor Paul Krugman pel seu premi Nobel... I l'Escola de Xicago, caçant mosques.

2 comentaris:

SM ha dit...

Home, pensava que no arribaria mai aquest dia! Veure't saltar del vaixell del liberalisme em confirma que la crisi ha estat un cop mortal per aquestes teories. Alguna cosa bona n'havia de sortir... ;-)

Metaljack ha dit...

Ostres sí, qui ho diria, per fi has entès que un mercat humà que s'autoregula no és més que una invitació a un sopar entre caníbals...