Eliduc - Els lais de Maria de França

Eliduc és el nom d’un cavaller que esdevé el favorit del rei. Els altres cavallers, gelosos, el difamen i Eliduc ha de marxar i deixar a la seva muller, Guildeluec, a càrrec de les seves propietats. 

Va prop d’Exeter on ajuda el seu rei i s’enamora de la seva filla, Guilliadon. El seu rei primer, però, el torna a cridar i, abans de marxa, li diu a Guilliadon que tornarà. Està un temps amb Guildeluec però decideix fugir, de nou, amb la seva amant. En plena fugida Guilliadon s’assabenta que Eliduc està casat i perd el coneixement del disgust. 

Aquest la creu morta i la porta a una ermita però li vol construir una abadia. Eliduc torna amb Guildeluec i aquesta acaba descobrint el motiu de la seva pena i el fa seguir fins a la capella. Gràcies a uns animalons, descobreix un beuratge per fer ressuscitar els morts. Li dóna a Guilliadon i aquesta li explica tota la història. 

Tornen les dues en presència d’Eliduc i Guildeluec decideix fer-se abadessa de l’abadia fundada per Eliduc. Aquest viu amb Guilliadon fins que, al cap d’uns anys, els dos també passen a fer vida monàstica.

El lligabosc - Els lais de Maria de França

En El lligabosc tenim la història de Tristà, enamorat d’Iseu, muller de Marc, el seu oncle. 

Aquest l'ha fet fora del país per les seves relacions amb ella. A l’exili sent que el rei vol fer una festa per la Pentecosta i pensa com pot retrobar-se amb Iseu. S’amaga al bosc per on pensa que podrà passar i, mitjançant un signe fet amb una branca, ella el troba i estan plegats una estona. 

Quan ella marxa li diu que farà els possibles per tal que el seu oncle el perdoni. 

El dissortat - Els lais de Maria de França

El dissortat és el nom d’un dels quatre cavallers que estimaven una única dama. 

Aquesta havia decidit estimar-los a tots per igual, ja que no es podia decidir per cap d'ells en concret. 

En un torneig, tres dels quatre moriren i el quart quedà greument ferit. La dama va fer construir uns bells mausoleus per als difunts i prometé tenir cura del restant que havia quedat impotent. 

Un dia ella li explica que vol composar un lai per explicar la trista història dels quatre cavallers i que li posaria el títol de Les quatre penes. El cavaller li demanà que es digués El dissortat atès que el pitjor de tot li ha passat a ell atès que l'havia de veure cada dia sense poder consumar el seu amor.

Miló - Els lais de Maria de França

Miló és el nom d’un cavaller que tingué un fill amb una dama sense estar casats.

Per amagar el fet, el nen anà a criar-se amb la germana d’ell i li donaren un anell. El pare d’ella, sense saber res de la història, la casà amb un altre cavaller. Al llarg dels anys, però, els dos amants se seguiren comunicant per mitjà d’un cigne que els portava les cartes.

Quan el noi es féu gran coincidí en un torneig amb el seu pare, Miló. El jove vencé el vell i aquest, veient-li l’anell el reconegué com el seu fill i li explicà la seva història. Poc després, el marit de la mare morí i Miló s’hi pogué casar.

El rossinyol - Els lais de Maria de França

En El rossinyol Maria de França ens conta la història d’una dama enamorada del cavaller que vivia al costat de la seva casa.

La seva relació es limitava a comunicar-se de lluny per la finestra, però el seu marit ja tenia la mosca al nas per les absències de la seva dona.

Finalment, li demanà pel per què de les seves freqüents visites a la finestra i ella li explicà que era per sentir com cantava el rossinyol. El seu marit, gelós, ordenà prendre l’ocell i el matà davant mateix de la seva dona, llençant-li el cos mort del rossinyol ple de sang al damunt.

La dona, trista per haver perdut la seva excusa per comunicar-se amb el seu amant, embolicà el rossinyol mort amb un brodat d’or i li envià al seu amor per explicar-li que ja no es podrien veure més. Aquest, en rebre'l, el posà en un capsa bellament decorada per recordar allò que havien perdut.

Els dos amants - Els lais de Maria de França

Els dos amants és la història d’un rei vidu que no volia casar la seva filla per no restar sol.

Per endarrerir al màxim el moment, posava a prova els pretendents fent-los carregar la seva filla a peu fins dalt d’una muntanya. Una prova quasi impossible de superar atesa l'altura de la muntanya.

La filla es va enamorar d’un jove noble i li proposà d’aconseguir-li una poció que li donés força per superar la prova. Quan estaven a mitja pujada ell, engrescat per la consecució de l'èxit, refusa prendre la poció, però quan arriben a dalt de tot, es mor de defalliment.

Ella li dóna la poció per reanimar-lo però no ho aconsegueix. Aleshores, vessa la resta del beuratge per la muntanya i li agafa un atac de cor de la pena.

Lanval - Els lais de Maria de França

Lanval és l’únic lai de Maria de França que fa referència a la cort artúrica.

Tracta d’un cavaller protegit del rei Artús que refusa els favors de la reina Ginebra ja que té una relació amorosa amb una fada que li demana que no faci mai pública la seva identitat.

La reina, per despit al refús de Lanval l’acusa públicament de no estar interessat en les dones. Per defensar-se en el judici que se li fa, ha de confessar la identitat de la seva amant i revelar el secret de la seva relació a petició del rei.

La fada apareix per defensar el seu estimat i endur-se'l a Avalon.

Freixe - Els lais de Maria de França

Dos cavallers es casen amb dues dames. Quan la primera d’elles es queda embarassada i dóna llum a dos bessons, l’altra dona l’acusa d’adulteri, ja que això només passa quan, segons aquesta, la mare ha estat amb dos homes. El cavaller rebutja la seva dona per aquesta infàmia.

Quan aquesta segona també es queda prenys i té dues bessones, per tal de no ser acusada de la mateixa suposada falta, es desfà d’una de les filles, Freixe, a la qual abandona en una abadia embolicada en un preciós brodat.

La noia creix i es converteix en un bella donzella de la qual s’enamora un poderós senyor. N’esdevé l’amistançada fins que aquest coneix una altra dona noble per casar-s’hi i que resulta ser la seva germana bessona. La que s'havia quedat amb la família. S’acaba descobrint que les dues són germanes quan la primera amant, ressignada, prepara el llit conjugal del seu senyor i el guarneix amb el seu preciat brodat i la mare de la núvia (que també era la seva mare!), reconeix la penyora. El senyor reconsidera el matrimoni inicial i es casa amb Freixe.

Equitan - Els lais de Maria de França

A Equitan, coneixem la història d’un rei que s’enamora de la dona del seu senescal.

Ella era reticent a la relació perquè temia que quan el rei trobés una candidata de més rang social la deixés de banda. El rei li va prometre que això no passaria mai i que, si no fos perquè ja estava casada, s’hi esposaria.

La dona li proposa de matar el seu marit per quedar lliure. Aprofitant un viatge del rei amb el senescal planegen que el senescal es banyi en una banyera on, prèviament, li haurien posat aigua bullint. En un moment donat, el rei i la dona es troben per preparar la trampa per al senescal quan aquest no hi era, i aprofiten per folgar.

Aquest, però, arriba abans del que tenien previst i els enxampa El rei, avergonyit de la seva nuesa es vol amagar i ho fa, sense adonar-se, dins de la banyera d’aigua bullint i, lògicament, mor. El senescal, per despit, a continuació, també hi llença la seva dona.

Guigemar - Els lais de Maria de França

Guigemar és la història d’un cavaller que mai s’havia enamorat. En un dia de cacera malfereix un cérvol i aquest, abans de morir, el maleeix condemnant-lo a patir per amor. Ell, també ferit, va a parar, per mitjà d’un vaixell màgic, a un lloc on un rei gelós té presonera la reina. Els dos s’enamoren i viuen una història d’amor.

Són descoberts i separats. Però abans tenen temps de passar-se unes penyores per segellar el seu amor. Ella li passa una camisa amb un nus que només ella podrà desfer. Ell, un cinturó de castedat que només ell podrà desfer.

Uns anys més tard, quan ell ja ha tornat a casa i ella havia estat feta presonera per un altre senyor després d’haver escapat del seu marit, es retroben, es reconeixen per les penyores, i ell l’allibera del seu darrer carceller.

Bisclavret - Els lais de Maria de França

Un baró de Bretanya anomenat Bisclavret, desapareix tres dies a la setmana sense que ningú sàpiga on va.

Finalment, confessa a la seva dona que és un home llop i que quan es transforma en l'animal, ha d’amagar la seva roba per poder tornar a ser home.

La dona que tenia un amant, i d'acord amb aquest, li pren la roba en una de les seves desaparicions i d’aquesta manera impedir-li que torni a la seva condició humana. Un cop perpetrada l'acció la mala dona aprofita per esposar el seu amant.

Un any més tard, en una cacera, el rei troba l’home-llop. Ell i els seus acompanyants li veuen un posat diferent i, fins i tot, humà. En Bisclavret, però, no pot parlar i no pot explicar la seva història real. Se l’emporten a la cort com a animal de companyia.

Bisclavret, en la seva condició animal, conviu a la cort amb el rei i els altres cavallers. tots el tenen en gran estima pel seu capteniment i fidelitat. Al cap d'un temps, quan a palau apareix el nou marit de la dona de Bisclavret, l'home-llop se li abraona i l’ataca, cosa que no havia fet mai abans amb ningú. Amb la seva dona fa el mateix i li arrenca el nas d’una mossegada i aquesta confessa el que va passar. Recuperen la roba de Bisclavret i ell torna a la seva condició humana inicial.

Els lais de Maria de França - Ionec

A finals del segle XII, una autora de la qual coneixem molt poc i que anomenem Maria de França va escriure una sèrie de contes curts a partir de dues de les grans fonts literàries de l’època: la poesia lírica dels trobadors i els vells contes celtes. M'agradaria presentar-vos, al llarg dels propers posts, algunes de les seves dotze històries. Avui començarem amb el lai anomenat Ionec.

Ionec és el relat sobre la història de la dona del senyor de Caerwent que s’enamorà d’un cavaller mag anomenat Muldumarec.

Aquesta dama estava reclosa en el seu castell i el cavaller la visitava en forma d’ocell per poder-hi accedir. Quan el marit se n’assabentà de la relació de la seva dona, parà un parany amb unes punxes de ferro a la finestra de la torre on estava sempre tancada i Muldumarec es ferí de mort.

Abans de morir, lliurà a la seva estimada un anell per tal que, en posar-se'l, el seu marit oblidés tot el que sabia, i una espasa. Li digué, també, que el fill d’ambdós s’anomenaria Ionec.

Quan el nen es convertí en un jove, la mare, el senyor de Caerwent i Ionec visitaren, per casualitat, la tomba de Muldumarec. La mare li explicà tota la veritat a Ionec i aquest acabà amb la vida del seu, des d'aquell moment, padrastre.