Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris economia. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de febrer del 2009

"¡Que no estamos tan mal, hombre!"


El títol d'aquest post, repetint una coneguda frase del president Laporta en una alocució a les penyes del Barça, és el que em va venir al cap ahir quan vaig acabar de llegir la nota que el professor Xavier Sala Martín, en el seu espai de Facebook, adjuntava. Està escrita per un bon alumne seu i dóna una visió més optimista de la situació econòmica actual. 

A continuació, us adjunto el text:

"Policy makers and political candidates told us at the end of September that the economy was in crisis and that we likely faced a second Great Depression. Yet the Bureau of Economic Analysis showed recently that so far this recession is mild by historical standards. Nevertheless, President Obama's fear-mongering continues.

The economic news headline on January 26, 2009 was that the annualized real G.D.P. growth rate was ‑3.8 percent in the fourth quarter. In plain English: adjusted for inflation, total spending in the United States economy was about one percent lower in October-December than it was July-September. (The fourth quarter performance would have to repeat itself three more times – for a full year – in order for real GDP to actually fall the 3.8 percent in the headline.)

None of us likes to see our purchasing power fall, but it helps to put the one percent drop in perspective. That drop was pretty similar to what happened during the 1990 recession. Real spending has so far done much better than the 1981-82 recession, when it fell three times as much. The Great Depression of the 1930s was far worse.

Another way to understand the headline: spending fell $120 per person.

Normally, a small G.D.P. change is not big news – but it is today, because political leaders of both parties have grossly exaggerated the economy’s problems. October 1 began the quarter, within just a few days of Bernanke’s and Paulson’s telling President Bush “if we don’t act boldly, Mr. President, we could be in a depression greater than the Great Depression.” Then presidential-candidate Barack Obama said that “the credit market is seized up and businesses, for instance, can’t get loans to meet payroll.”

These dire alarms were used to justify hastily giving Paulson the authority to spend $2300 per American to bail out banks. Yet they were speaking about an economy that so far has only dropped by $120 per person. Perhaps the economy has more to fall, but it doesn’t make sense to spend thousands of dollars in order to rescue a few hundred.

The economy is hard to predict, so the alarmists might be excused for thinking that this recession was much worse than previous ones. But the January 26th report finally showed us that so far this recession is a lot like 1990’s: not a happy time, but mild by the standards of previous recessions.

Nevertheless, Congressional Democrats and President Obama persist in sounding economic alarms to justify still more government spending. President Obama said Wednesday that the recession will become “a catastrophe” unless an economic stimulus bill soon becomes law. The proposal now is a stimulus plan costing almost $3000 per American.

Only a few people pointed out last year that chaos for the finance industry does not necessarily mean tragedy for the economy as a whole, so that bailouts and stimulus packages are worth far less than their price tag. Now we know: the economy as a whole continued to maintain high levels of production production and spending. Although the economy should be closely watched in 2009, taxpayers would be better served if their representatives would discern hype from real disaster, and thereby better protect taxpayer wallets from the alarmists".
 
Posted by Casey B. Mulligan


Amb l'allau de notícies negatives que anem rebent cada dia, no està malament poder llegir reflexions d'aquest caire. Si, a més, fossin certes... ja fóra massa! Pensem que quan el president Laporta va pronunciar la frase d'aquest títol sembla que va acabar tenint raó: no estàvem tan malament. Haurem de buscar uns quants Guardioles per a l'economia!

dijous, 5 de febrer del 2009

Regulació versus intervencionisme

Com a resposta al comentari fet al meu post Responsabilitats públiques i privades en el qual se'm demanava un aclariment sobre la relació entre els conceptes "intervenció" i "regulació", voldria contestar amb el següent paràgraf extret de l'entrada Economic interventionism de la Wikipedia:

"Economic interventionism is any action taken by a government, beyond the basic regulation of fraud and enforcement of contracts, in an effort to affect its own economy. Economic intervention can be aimed at a variety of political or economic objectives, such as promoting economic growth, increasing employment, raising wages, raising or reducing prices, promoting equality, managing the money supply and interest rates, or addressing market failures. The intervention may to direct, or indirect as in the case of indicative planning. When this economic planning is extensive, the economy is referred to as a planned economy".

És especialment aclaridora, al meu entendre, la primera frase. Així doncs, "regulació" sí, depèn i sempre amb mesura i criteri econòmic, però "intervencionisme" no, mai.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Responsabilitats públiques i privades

Ahir Paul Krugman escrivia un interessant article en el NYTimes. Feia referència a qui hauria de gestionar les empreses (concretament les entitats financeres) a qui l'administració pública ha donat sucosos ajuts econòmics.

Segons el darrer Nobel en economia, s'ha de reconsiderar el tòpic que la gestió de les empreses és més eficient en mans privades que gestionades per l'administració pública. A la vista dels darrers resultats econòmics sembla que aquesta afirmació, sempre segons Krugman, és discutible. Aquí li podríem respondre que el problema per la mala gestió no és tan "responsabilitat" d'uns gestors que tenien uns ambiciosos objectius empresarials com d'una administració que no ha vetllat per un bon funcionament del mercat (paper que crec  que és el que li pertoca, i cap més).

El prestigiós economista de Princeton reclama per a les administracions públiques les compensacions en cas que s'obtinguin resultats econòmics positius després de la seva intervenció. De fet, serien com uns accionistes més. Això sembla indiscutible, a priori. I dic a priori perquè potser les aportacions de l'administració per arreglar el desgavell s'haurien d'entendre com el preu que hauria de pagar per no haver complert amb el seu
deure de garant del bon funcionament dels mercats. Addicionalment, els responsables polítics del desastre també haurien de pagar (l'expresident Bush i la seva administració ja ho han fet com s'ha vist en les darreres eleccions americanes). Als gestors privats ja els ho faran pagar els seus accionistes.

Amb aquesta crisi correm el perill d'entrar en un intervencionisme desastrós per al progrés. Anem amb compte! Friedman potser es va passar uns quants pobles amb algunes dels seus postulats, però en altres potser li hauríem de fer més cas.

dimecres, 21 de gener del 2009

Europe picture

"We have a system that increasingly taxes work and subsidizes nonwork".

Milton Friedman

... in Europe that is painfully real.


dimarts, 20 de gener del 2009

Krugman i la crisi a Espanya (i a Catalunya... of course)


El darrer post del premi Nobel Paul Krugman en el seu blog es esfereïdor. El conegut economista dóna la seva visió de la crisi en el cas espanyol.

Sempre he estat un euroescèptic, tot i que sempre he hagut de lluitar contra el pensament únic europeista que puerilment s'ha acceptat sense discussió entre el nostre país i que ens havia de salvar de tots els mals. No vaig veure clara en el seu moment una unió monetària imposada políticament contra les característiques d'un mercat com l'europeu, mancat d'una veritable unitat (sobretot per l'existència d'una veritable mobilitat laboral).

Ai, ai, ai... segons Krugman sembla que aquest euro tan galdós ens donarà més maldecaps a l'hora de maldar per sortir de la crisi als que ens trobem dins el jou de l'economia espanyola i dels seus reguladors i actors.

Sembla, doncs, que el pas previ a la independència hauria de ser l'assumpció del dòlar com a moneda de curs a Catalunya. 

dimecres, 14 de gener del 2009

Great advances in civilization without "help"

"The greatest advances of civilization, whether in architecture or painting, in science and literature, in industry or agriculture, have never come from centralized government".

Milton Friedman

Take this into account in looking for "solutions" to the current crisis.

dimecres, 31 de desembre del 2008

Free lunch?

"There is no such thing as a free lunch".

Milton Friedman

... but many people ignore that. Why?

dimecres, 24 de desembre del 2008

Individual freedom

"The only way that has ever been discovered to have a lot of people cooperate together voluntarily is through the free market. And that's why it's so essential to preserving individual freedom".

Milton Friedman

These words are so obvious that I am not capable to add any comment to them.

dijous, 18 de desembre del 2008

Bailouts. They're not all the same

Please, stop comparing the bailout of banks and financial institutions with the one of the automotive industry. They are not comparable.

Imagine a body in which the financial system is the heart and the automotive industry is an irreversible gangrenous foot whose harmful effects might spread up the leg to the vital organs. Is it reasonable to save the heart? Yes. isn't it? What would you do with the foot? Would you sever it or either would you try to "save" it by taking some pain killer?

Come on. Stop demagoguery. Please.

dimecres, 17 de desembre del 2008

... if we only were allowed to be free (to choose)

"Most economic fallacies derive from the tendency to assume that there is a fixed pie, that one party can gain at the expense of another".



In this coming Dark Age for freedom it is not a bad idea to remember some words from Milton Friedman.


New solutions for the current crisis are at hand. Never doubt about it... if we only were allowed to be free (to choose).

dimecres, 19 de novembre del 2008

He vist la llum!!!



Fa quatre dies que he descobert el món. He entrat en el món Mac i ja res tornarà a ser com abans.

Quina meravella! Quina funcionalitat! Quina usabilitat! Quin disseny...!

Ara bé, aquesta descoberta em planteja un dubte sobre l'eficiència dels mercats en la regulació de l'oferta i la demanda. Com és que els Mac's no han esborrat del mapa els ineficients PCs i els seus Windows? Que són més cars... i? Segur que un increment de vendes ajudaria a baixar el seu preu unitari.

En fi, espero que tothom acabi caient del cavall com jo... i ja se sap com som de vehements els conversos, oi?

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Market is King!!!


"Capitalistes del món, uniu-vos!".

Quan es troben perles com el cartoon que encapçala aquesta entrada, provinent d'una de les millors publicacions del món, The Economist, un se sent segur, malgrat algunes temptacions momentànies de dubte, de les virtuts de la llibertat d'acció i pensament que són els principals motors de desenvolupament de la nostra civilització.
Per cert, i ja que parlem de The Economist, és d'obligada lectura l'editorial d'aquesta setmana. Era el text que necessitàvem per posar les coses al seu lloc.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

Què m'està passant?

Un dels pitjors efectes de la crisi econòmica en la qual ens trobem és que m'està fent qüestionar el meu liberalisme de pedra picada. Fins i tot les polítiques de demanda de Keynes em semblarien bé en una situació com l'actual! No hi veig una altra sortida (a part d'una correcta regulació dels mercats!). On anirem a parar, però!

Espero que aviat tornem a la normalitat i poguem seguir criticant aquells que no confien plenament en les forces del mercat per dirigir l'economia.

Aprofito l'avinentesa per felicitar al professor Paul Krugman pel seu premi Nobel... I l'Escola de Xicago, caçant mosques.