tag:blogger.com,1999:blog-57317171921393125772024-03-14T04:30:48.140+01:00Tirant lo BlogL'abocador virtual de les idees, pensaments, bestieses i sentiments d'en Ferran TeixesFerran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.comBlogger82125tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-68911990658889487922010-12-22T17:38:00.003+01:002010-12-22T17:40:07.561+01:00Nou BlocAra em podeu trobar en aquesta nova adreça:<div><br /></div><div><a href="http://tirantlobloc.wordpress.com">http://tirantlobloc.wordpress.com</a></div><div><br /></div><div><br /><div><br /></div></div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-31788418064475199082009-12-17T08:00:00.000+01:002009-12-17T08:00:03.753+01:00Haiku VII (tardor 2009)Combat d'amors<div>victòries serenes</div><div>jauen exhausts</div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-58553086348722079512009-12-03T08:00:00.001+01:002009-12-03T08:00:02.008+01:00Haiku VI (tardor 2009)En la foscor<div>palpo el meu cel</div><div>amb els somnis</div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-2482763547467151582009-11-26T08:00:00.002+01:002009-11-26T08:00:06.029+01:00Haiku V (tardor 2009)Entre les mans<div>rendit i captiu</div><div>ulls clucs que riuen</div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-75251550017583672352009-11-19T08:00:00.001+01:002009-11-19T08:00:05.656+01:00Haiku IV (tardor 2009)T'ho explico tot<div>t'imagino aquí</div><div>en el meu món</div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-2879815915676802682009-11-12T08:00:00.000+01:002009-11-12T08:00:02.063+01:00Haiku III (tardor 2009)<p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">Obre les ales</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">esplèndides</span><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">gest al futur</span></span></p>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-37855328685524849472009-11-09T08:00:00.001+01:002009-11-09T08:00:02.754+01:00You're great, man! (3)<span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">"It is not from the benevolence of the butcher, the brewer, or the baker, that we expect our dinner, but from their regard to their own self-interest. We address ourselves, not to their humanity but to their self-love, and never talk to them of our own neccessities but of their advantages."</span></span><div><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><br /></span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Adam Smith</span></span></div><div style="text-align: right;"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;">Economist</span></span></div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-53137305760343802742009-11-05T08:00:00.004+01:002009-11-05T16:17:32.387+01:00Haiku II (tardor 2009)<p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">És el meu nom</span><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">brot viu en el desert</span><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">somriure en flor</span><o:p></o:p></span></p>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-89647811964847469202009-10-29T08:00:00.002+01:002009-10-29T08:00:10.558+01:00Haiku I (tardor 2009)<p class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">El so del vent</span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">el soroll del silenci</span><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;"><o:p></o:p></span></span></p> <p class="MsoNormal"><span lang="ES"><span class="Apple-style-span" style="font-family:georgia;">ventada sorda </span><o:p></o:p></span></p>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-43284384150423734202009-09-09T08:00:00.002+02:002009-09-09T08:00:01.508+02:00You're great, man! (2)<div>On being told "We don't serve negroes":</div><div><br /></div>"I don't eat them, either. Just give me a cup of coffee and a hamburger."<div><div><br /></div><div><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Muhammad_Ali">Muhammad Ali</a></div><div><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>Boxer</div></div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-4664563141978384412009-09-02T08:00:00.000+02:002009-09-02T08:00:01.049+02:00You're great, man!"I cannot afford to die. It will ruin my image."<br /><br /><div style="text-align: left;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Jack_Lalanne">Jack LaLanne</a></div><div style="text-align: left;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span>"the godfather of fitness."</div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-53586590557404720032009-08-04T23:33:00.001+02:002009-08-04T23:35:08.915+02:00Alain de Botton: A kinder, gentler philosophy of successIt is worth watching it (if anyone reads my blog in August...)<br /><br /><object width="446" height="326"><param name="movie" value="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf"></param><param name="allowFullScreen" value="true" /><param name="wmode" value="transparent"></param><param name="bgColor" value="#ffffff"></param> <param name="flashvars" value="vu=http://video.ted.com/talks/embed/AlaindeBotton_2009G-embed_high.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/AlaindeBotton-2009G.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=605" /><embed src="http://video.ted.com/assets/player/swf/EmbedPlayer.swf" pluginspace="http://www.macromedia.com/go/getflashplayer" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" bgColor="#ffffff" width="446" height="326" allowFullScreen="true" flashvars="vu=http://video.ted.com/talks/embed/AlaindeBotton_2009G-embed_high.flv&su=http://images.ted.com/images/ted/tedindex/embed-posters/AlaindeBotton-2009G.embed_thumbnail.jpg&vw=432&vh=240&ap=0&ti=605"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-85216702744410040562009-07-10T22:56:00.002+02:002009-07-10T22:58:48.727+02:00Cartoons from the NYTimes<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcjlToMd74OkXVRy94So_bke6zIh2J25tl6Av86L-qAyNXAJdM_AujOViQJMFrp_ng-DmSsmQGqRkQ28q9B439mC7hevt8BoQMPmvurHi_xKYp0jriA_fB5tHL_LVuq8QIem1zOMS4LUI/s1600-h/gm090708.gif"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 302px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcjlToMd74OkXVRy94So_bke6zIh2J25tl6Av86L-qAyNXAJdM_AujOViQJMFrp_ng-DmSsmQGqRkQ28q9B439mC7hevt8BoQMPmvurHi_xKYp0jriA_fB5tHL_LVuq8QIem1zOMS4LUI/s400/gm090708.gif" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5356938691526429074" /></a><br />Not much politically correct in Europe now but, who would like to stay in Europe if it all goes on like it does?<div><br /></div><div><br /></div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-82136169568884975552009-07-09T08:00:00.003+02:002009-07-09T08:00:03.958+02:00Papers de literatura i humanitats (IV) - Baltasar Porcel "Olympia a mitjanit""Olympia a mitjanit" és una novel•la en la qual Baltasar Porcel juga amb els conceptes de la novel•lística tant del segle XIX com dels corrents més moderns del gènere que es començaren a donar en les obres dels escriptors del XX.<br /><br />Veurem, però, que en els diferents elements d’anàlisi tradicional de la novel•la, la influència dels diferents corrents dels esmentats segles tenen una presència variable que porta a la definició al capdavall, d’un estil propi.<br /><br /><span style="font-weight:bold;">La figura del narrador que descobreix els esdeveniments amb el coneixement del passat</span>La història d’Olympia a mitjanit ens ve explicada per un narrador extern als personatges. És un narrador que podria tenir les característiques del del segle XIX amb la diferència que Porcel no li dóna el do de la omnisciència total: coneix el passat però desconeix el futur.<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_Yd_8W4erflvxwDVmlgXyOiavW3lUv5b9pIho_0zEUV7Eai1vYNMk9esujVtk5t4Vf3zH3oCySl5GuNZgGh958vIN2Ruip4SIT5gXKsjSugKW73k2DjJ3Sshp3bTlDZMD1eboMv7wnRg/s400/3679olympiap.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 160px; height: 236px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355350158640579250" /><br />El que ens explica la història coneix la vida dels personatges i, quan ho considera adient, ens l’explica per contextualitzar-nos. En aquest sentit, anem coneixent la vida i les experiències anteriors dels personatges per mitjà de flash-backs que ens porten a moments anteriors per reconstruir les biografies dels participants en la trama.<br /><br />No té coneixement del futur i això ho podem comprovar si veiem que els salts en el temps mai són a futur, mai van més enllà del temps natural en el qual es desenvolupa la història, el qual ve marcat per la successió de fets que es van donant a partir de la primera pàgina amb la trucada entre Marika Olivara de Torrent i Sinibald Rotger i que s’estén fins al viatge d’aquest segon a Islàndia per retrobar-se amb Olympia.<br /><div><br /><b>El plantejament lineal de l’estructura argumental amb salts en el temps per afavorir la descripció dels fets i els personatges de la seqüència principal</b><br /><br />L’estructura argumental no és del tot lineal. Si bé hi ha una línia principal que fóra la que explica els esdeveniments que viu en Sinibald, i que s’inicia en els fets que s’expliquen en la primera pàgina com ja hem apuntat, també trobem, per una banda, unes ramificacions en forma de “subrelats” que donarien contingut als flash-backs que hem esmentat més amunt, i que permeten proveir el lector amb informació addicional sobre els personatges.<br /><br />Per altra banda, Porcel ens va explicant, també, de forma paral•lela en el temps, a la línia que viu Sinibald, altres petites històries derivades, com les del notari Bonaventura de Bonmatí i la descoberta de les seves tendències sexuals amagades, la fi tràgica de Marika, etc.<br /><br />El viatge a Islàndia tanca cronològicament la història i, en aquest cas, seguiria els principis de la novel•la del XIX ja que és en aquest punt, on conclou la recerca d’Olympia, la recerca d’allò que havia canviat la vida del mallorquí i el descobriment de la realitat de la islandesa, de la seva vida, del seu joc i de la seva realitat allunyada d’allò que el decebut Sinibald creia que era.<br /><br /><b>La tipologia dels personatges, la seva importància i l’esforç de l’autor en la seva descripció</b><br /><br />A "Olympia a mitjanit" el lector acaba tenint un bon coneixement dels personatges principals. Aquest fet s’ha de considerar un mèrit de l’autor ja que, precisament, els protagonistes de l’obra no corresponen a estereotips sobre els quals el receptor de l’obra pugui tenir idees apriorístiques.<br /><br />Hi ha un segon grup de personatges que sí que seguirien uns paràmetres més habituals i sobre els quals, Porcel no fa un esforç de descripció tan gran perquè el lector ja els pot conèixer millor i, també, perquè el seu paper tampoc és tan rellevant. En aquest grup hi trobaríem en Bartomeu Bosch (el tres Bs), l’Alejandro Bonmatí, el coronel Olivara, per anomenar-ne alguns.<br /><br />Tornem als personatges que l’escriptor d’Andratx dibuixa amb més precisió. És aquí on podríem considerar que Porcel beu, d’una manera més clara, dels corrents moderns de la novel•la. En Sinibald, les germanes Olivara, el notari Bonmatí, l’Olympia, tots són personatges complexos, amb sentiments contradictoris, condicionats per l’entorn, per la cultura. Per aquesta raó el fil argumental s’ha de desviar a vegades, com ja hem explicat, per tal de poder explicar els fets passats que han viscut els personatges per tal que el lector pugui entendre les actituds actuals de la trama principal. Si no s’expliquessin la vida anterior i el matrimoni de Magdalena Elena amb Xisco Torres, els antecedents familiars de Sinibald, o la vida que porta a Islàndia l’Olympia, encara que sigui al final de l’obra, moltes de les seves actituds i reaccions no estarien justificades.<br /><br /><b>Un doble escenari que defineix els blocs argumentals de la història</b><br /><br />L’escenari no és un element asèptic en les obres de Porcel que transcorren a Mallorca. La raó de l’ús que Porcel fa de la seva terra en la seva producció literària el trobem clarament explicat per ell mateix “(...) em vaig trobar obligat a escriure sobre allò que coneixia i que és o era Andratx. Millor dit, va resultar que en el moment d'"omplir" una situació o un personatge, si el situava a Andratx em semblava que adquiria una major sensualitat, un relleu superior, un enquadrament més adequat. L'experiència com a plataforma de la imaginació”. D’aquesta manera, no ha d’estranyar que gran part de l’acció passi a Sant Telm, a Andratx.<br /><br />Amb tot, en aquesta obra l’escenari té un paper molt important a l’hora d’emmarcar els dos gran blocs temàtics: la Mallorca de les aventures arrauxades entre Olympia i Sinibald i la Islàndia de la realitat assenyada i crua.<br /><br />És en aquest doble joc d’escenaris on Porcel es posicionaria amb els escriptors més moderns a l’hora de vincular els espais on passa l’acció amb la intenció de dotar la narració d’elements addicionals de descripció i contextualització.<br /><br /><b>Un temps i un ritme sense experiments</b><br /><br />Independentment dels ja esmentats salts en el temps, podríem afirmar que Porcel fa un ús de la seqüència i del ritme cronològic molt proper als plantejaments dels novel•listes del XIX.<br /><br />L’únic canvi en aquest tempo el trobem en l’espai que es dóna entre la partença d’Olympia cap a casa seva i el moment en el qual, Sinibald fa el viatge. Un cop a l’illa nòrdica, però, la història reprèn el mateix ritme de la seqüència principal sobre la qual havia corregut el fil principal de la història.<br /><br />No hi ha experiments ni sorpreses per part de l’escriptor quant a l’explotació dels recursos del temps amb independència dels flash-backs ja comentats.<br /><br /><b>La particularitat d’un estil propi que, alhora és síntesi de les tradicions i la modernitat</b><br /><br />L’estil d’Olympia a mitjanit podríem dir que és, simplement, “porcelià”. Quan Porcel ha de definir el seu estil, diu el següent: “Diuen i he dit que sóc a voltes força barroc. Però ja escrivia igual quan deien i deia que era força realista: hi ha les passions humanes i els colors i formes de la natura, en els meus escrits”.<br /><br />A la novel•la trobem una infinitat de registres, sobretot en els diàlegs, dialectals, socials, etc, Trobem, també, paràgrafs d’una gran riquesa expressiva com “Van caminar per la platja agafats de la mà, hi havia parelles embolicades en la sorra. La nit dels nigromants, la foscor de cromatisme espès que emanava dels establiments, la làmina argentada del mar”.<br /><br />D’aquesta manera, quant a l’estil, podríem afirmar que Porcel se situa en la modernitat que representa el conreu i desenvolupament d’un estil propi que no es contradiu amb afirmacions de l’andratxí com “Mai no m'han interessat els autors experimentals ni els avantguardistes. O m'han interessat poc, excepte quan la forma els ha servit per aconseguir un esclat fenomenal. Suposem Kafka. O Faulkner. Però sovint aquesta actitud literària no passa d'enginy, de saltironeig, que pretén trobar expressió a través de la distorsió. I no ho aconsegueix, excepte pels que viuen l'ambient i consideren el món no a través del que és, sinó del que ells hi aprecien”.<br /><br /><b>Conclusió</b><br /><br />A "Olympia a mitjanit" veiem com Porcel és un autor molt particular que aprofita elements de la novel•la del segle XIX juntament amb recursos de la novel•la més moderna del XX. Això, junt amb el seu particular estil, recolzat en un gran domini de la llengua literària, fa que l’escriptor mallorquí sigui de difícil catalogació i que això es converteixi en un dels principals arguments per explicar l’alt valor afegit de la seva obra narrativa, en aquest cas la novel•la, per a la literatura catalana.<br /></div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-23265109504668764982009-07-07T08:00:00.002+02:002009-07-07T08:00:27.242+02:00Music for Independence Day Celebration (V)Go ahead, go ahead. Catalan music for such a special occasion! Reason for this song: many Catalans already know it!<div><br /></div><div><br /></div><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/g7z_vFfaSaY&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/g7z_vFfaSaY&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-61952356612473039622009-07-02T08:00:00.006+02:002009-07-02T08:00:03.075+02:00Papers de literatura i humanitats (III) - "Shakespeare in love" and "Romeo and Juliet"<p class="MsoNormal" style="text-align:justify">In <i style="mso-bidi-font-style: normal">Shakespeare in love by </i>John Madden, <i style="mso-bidi-font-style:normal">Viola</i> (Gwyneth Paltrow) and <i style="mso-bidi-font-style:normal">Will</i> (Joseph Fiennes) are separated by a class gap. Regarding <i style="mso-bidi-font-style:normal">Romeo and Juliet [1]</i>, the lovers belong to enemy families, seemingly irreconcilable. So, in the play, <i style="mso-bidi-font-style:normal">both households alike in dignity</i> are mortal enemies, in the film, <i style="mso-bidi-font-style:normal">a broad river divides the lovers</i>. In both cases, that is the story's excuse. Their impossibility of being together leads to a predictable tragical end: separation in the film, death in the play.</p><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNKB47p7AKLi4DGNn2Lq0qr7Id1oQOeT3YDh6ki02egZU7LXRMTtg1Ah4QYt060amToMk3oTF5jDz8NVfgn6dSUaTdZDyoYFiCMHirDCeg6l4RUNynA4f82ng9GjpUz5a0aO-uTDGQuoU/s200/shakespeare.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 200px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349022833077869474" /><p class="MsoNormal" style="text-align:justify">Characters are also a matter of comparison. Apart from the pairs <i style="mso-bidi-font-style:normal">Will-Romeo</i> and <i style="mso-bidi-font-style:normal">Viola-Juliet</i>, some others are also comparable: <i style="mso-bidi-font-style:normal">Viola</i>’s nurse is a twin to <i style="mso-bidi-font-style:normal">Juliet</i>’s nurse; <i style="mso-bidi-font-style:normal">Wessex</i> is a composite character of <i style="mso-bidi-font-style: normal">Tybalt</i> and of a hateful <i style="mso-bidi-font-style:normal">Paris</i>; the <i style="mso-bidi-font-style:normal">Pr<span class="Apple-style-span" style="font-style: normal; "><i style="mso-bidi-font-style:normal">ince</i> is <i style="mso-bidi-font-style: normal">Queen Elisabeth</i> in the film; the friar in the play is performed in the film by all those characters who, unaware, allow <i style="mso-bidi-font-style: normal">Viola</i> and <i style="mso-bidi-font-style:normal">Will</i> to be together, such as the theater producer, the theater owners and the actors of the <i style="mso-bidi-font-style:normal">Admiral Company</i>.</span></i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b style="mso-bidi-font-weight: normal">The tragedy. An outcome of fate?</b></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">The idea of fate can be found everywhere in the play. The question is, what is the final goal of that predestination? In the prologue of the play, we find a sentence to define the kind of love story that we are to be offered: (…) <i style="mso-bidi-font-style: normal">death-marked love</i>. What is the purpose for this fatal fate? </p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">We could find an answer in the words of the <i style="mso-bidi-font-style:normal">Prince</i> at the end of the play when the two enemy families meet at the dead bodies of their daughter and son:</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">PRINCE </i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">Where be these enemies? Capulet, Montague,<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">See what a scourge is laid upon your hate,<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">That heaven finds means to kill your joys with love.<span style="mso-tab-count:1"> </span>(293)<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">…<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">A glooming peace this morning with it brings.<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">The sun for sorrow will not show his head.<span style="mso-tab-count:2"> </span>(306)<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:318.6pt;text-align:justify;text-indent: 35.4pt"><i style="mso-bidi-font-style:normal">(V.3)</i><span style="mso-tab-count: 1"> </span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><o:p> After these lines, one could presume that this terrifying fate has an objective: to reconcile the two fighting households. That is the reason for the sequence of situations which have to lead to a fatal destiny for the lovers. They are just an excuse, they are only pieces on a chessboard who are moved by fate to achieve a final goal of reconciliation between the <i style="mso-bidi-font-style:normal">Montagues</i> and the <i style="mso-bidi-font-style:normal">Capulets</i>.</o:p></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><b style="mso-bidi-font-weight: normal">A mature passion</b></p><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgAbOlw9lwNiebZRkMjKKw95H7UkUXTg9qxHUWLelaBBJkO_GndQN5V5CWp3I5X4Lts_mNJEgAkDLXFoOEAos7mq_dBEWvixc9TQNz3fPXpjXZTFnDaXixIlhrLDNlZplShATJdDNbNYhI/s400/shaks.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 100px; height: 100px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349022426613554274" /> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">In <i style="mso-bidi-font-style: normal">Romeo and Juliet</i>, the author describes the story of a passion through two points of view. <i style="mso-bidi-font-style:normal">Juliet</i> performs the role of a more mature and sensible lover, whereas <i style="mso-bidi-font-style:normal">Romeo</i> is a more passionate character who seems not to be aware of the dangers and obstacles that they would have to face.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">These ideas are, as I see it, clearly reflected in the following lines:</p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">JULIET </i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">O, thinkest thou we shall ever meet again? </i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">ROMEO</i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">I doubt it not; and all these woes shall serve<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">For sweet discourses in our times to come.</i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">JULIET</i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">O God, I have an ill-divining soul!<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">Methinks I see thee, now thou art so low,<span style="mso-tab-count:2"> </span>55<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">As one dead in the bottom of a tomb.<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:106.2pt;text-align:justify"><i style="mso-bidi-font-style:normal">Either my eyesightfails, or thou lookest pale.<o:p></o:p></i></p> <p class="MsoNormal" style="margin-left:318.6pt;text-align:justify;text-indent: 35.4pt"><i style="mso-bidi-font-style:normal">(III.5)</i></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">This famous balcony farewell scene becomes a dialogue between two points of view: that more realistic of <i style="mso-bidi-font-style:normal">Juliet</i> (she foresees death!) and that of <i style="mso-bidi-font-style:normal">Romeo</i>, who feels sure about the future as love is to prevail above all odds. Family hatreds included.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify">Further arguments to a higher level of maturity in the character of <i style="mso-bidi-font-style:normal">Juliet</i> would come from the fact that, for her, <i style="mso-bidi-font-style:normal">Romeo</i> is her first and only true love, whereas for <i style="mso-bidi-font-style: normal">Romeo</i>, <i style="mso-bidi-font-style:normal">Juliet</i> is not his first object of devotion. In fact, she shows up much later in the play. What we first know of <i style="mso-bidi-font-style:normal">Romeo</i> is that he is in love with <i style="mso-bidi-font-style:normal">Rosaline</i>. His twist of feelings, might be perceived as a sign of a lack of maturity? Might be.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span class="Apple-style-span" style="font-family:Arial;color:#0000FF;"><b><br /></b></span></p><div style="mso-element:footnote-list"> <hr align="left" size="1" width="33%"> <div style="mso-element:footnote" id="ftn1"> <p class="MsoFootnoteText"> [1] All quotes to the play belong to Shakespeare, W. <i style="mso-bidi-font-style: normal">Romeo and Juliet</i>, Penguin 1967</p> </div></div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-83013492568329698532009-06-30T08:00:00.003+02:002009-07-01T16:41:13.237+02:00Music for Independence Day Celebration (IV)Gloria, Gloria is the feeling when peoples blaze their trail to freedom!!!!<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/rep3HzD4Kk0&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/rep3HzD4Kk0&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-30288350884343304742009-06-25T22:52:00.003+02:002009-06-25T23:07:24.340+02:00Il ladro di merendine<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmZ-B3i3RKRyk-eHPyhs12lrB8e9Me0QbRFT1tgxdWLKnvOpiIcRXez6w9jXg9o18nIt4zsHgiUNCbFrdY01-r9N4ihE-NPz4tD_z9j5cEC4KgPZ9-3lVNgG98MaJ4ZaiDb4sEkB_lSoI/s1600-h/me374_big.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 226px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmZ-B3i3RKRyk-eHPyhs12lrB8e9Me0QbRFT1tgxdWLKnvOpiIcRXez6w9jXg9o18nIt4zsHgiUNCbFrdY01-r9N4ihE-NPz4tD_z9j5cEC4KgPZ9-3lVNgG98MaJ4ZaiDb4sEkB_lSoI/s320/me374_big.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351373953275707954" /></a><br />Quanto mi piacerebbe potere scrivere tutto il <span class="Apple-style-span" style="font-style: italic;">post</span> in italiano correttamente senza sbagli ortografici. Comunque frequentando la lettura dei libri di Camilleri sulle indagine di Montalbano, non credo cho possa riuscire a farlo mai. <div><br /></div><div>Malgrat no em serveixi per poder consolidar el coneixement de la llengua italiana standard, a causa de l'adopció del dialecte local per escriure del seu autor, no puc deixar de sentir-me cada cop més enganxat a la lectura de les novel·les policíaques que tenen per escenari la Sicília que descriu Camilleri.</div><div><br /></div><div>Les històries, per elles mateixes, ja són prou distretes en el context d'aquest gènere. Amb tot, però, el millor per a mi d'aquestes novel·les és el seu estil viu i directe. Es nota que l'escriptor també és cineasta. Les escenes i els diàlegs que et descriu, se't representen immediatament.</div><div><br /></div><div>I com diu Andrea Camilleri a la "Nota dell'autore" al final de "Il ladro di merendine":</div><div><br /></div><div>"Se la fantasia ha potuto coincidire con la realtà, la colpa è da addebitarsi, a mio parere, alla realtà".</div>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-72046593011613754862009-06-25T08:00:00.002+02:002009-06-25T11:02:54.847+02:00Papers de literatura i humanitats (II) - La Cancelleria i la llengua<p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span>No se'n parla gaire però és de justícia destacar el paper de la Cancelleria Reial en la creació d’un model de llengua apte per a tots els usos moderns (de l’època baix medieval) d’aquesta. La Cancelleria era l’organisme administratiu de la Corona d’Aragó i redactava tots els documents necessaris per a la gestió de l’Estat. La documentació generada havia d’estar redactada en llatí, català i aragonès, aquestes dues darreres com a llengües “oficials” de la Corona.</span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span>La gran importància que sobre l’ús de la llengua catalana féu la Cancelleria rau en el model lingüístic que creà, empreà i difongué. La <i>koiné</i> administrativa utilitzada pels notaris i protonotaris de la Cancelleria rebé una forta influència del llatí amb el qual treballaven de manera prioritària. Així doncs, el català de la Cancelleria adoptà estructures sintàctiques i del lèxic llatines, amb el resultat d’un model de llengua allunyat de qualsevol dialectalisme o forma parlada.</span></p><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEFI370KyiITnztLrbQAsUQubdud6O6gL98XGGmnLMFRMMNJ56lONTC6LaxSZGDMHn2j6mYxNQxhSn_pbl9GYWCn3K0GGVO85XmpVKEwUIYgZe-GVBm2z8HikVjhqd6loz326yJ-oGqQE/s320/bernat+metge.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 230px; height: 174px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349016272549925842" /><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span> Amb tot, però, hi hagué dues etapes en aquest procés. Fins als anys vuitanta del segle XIV, el català de la Cancelleria és una llengua forçada per l’assimilació artificial de les estructures llatines, fins al punt de perdre gran part de les seves característiques pròpies, resultat de</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span> l’evolució dels últims segles. A partir de finals del XIII, però, el català escrit pels funcionaris de la Cancelleria s’inspira més en els clàssics llatins i en les adaptacions que en fan els renaixentistes italians com Petrarca, i produeixen un nou model de llengua amb un model de prosa més flexible, que adapta la sintaxi llatina d’una manera menys artificiosa. Entre els artífexs d’aquest canvi cal destacar en Bernat Metge. Aquest model de prosa s’extengué a tots els àmbits de registre lingüístic elevat com a imitació prestigiosa d’aquest.<o:p></o:p></span></p>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-9656294936388132009-06-23T08:00:00.001+02:002009-06-23T08:00:03.219+02:00Music for Independence Day Celebration (III)Some examples must be followed. United States nationals' pride for their symbols (flag, anthem, authorities, etc), for instance, is enviable.<div><br /></div><div>Imagine your nation enjoying your national anthem as Americans did (and will always do) on the occasion of the video I attach.</div><div><br /></div><div>Sometimes the States should be closer to our hearts than Europe. Who's gonna save us first if we need some help? Guess!</div><div><br /></div><div><br /></div><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/qciWEufZ2xA&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/qciWEufZ2xA&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-65524719004616950342009-06-19T14:16:00.003+02:002009-06-19T14:27:55.011+02:00Papers de literatura i humanitats (I) - Tirant lo Blanc com a compendi de tots els sabersL’atzarosa i intensa vida del bregós mossèn Joanot Martorell i la gran quantitat de coneixements que adquirí de les seves experiències, s’abocaren amb més o menys intensitat en el Tirant lo Blanc.<br /><br />Primer de tot, però, caldria fer esment dels efectes del llibre sobre els lectors. Des del punt de vista de la recepció de l’obra es podria afirmar que tant per al lector modern com per part del lector contemporani de l’obra (bé, que amb el lapsus de vint-i-cinc anys entre la redacció i la publicació) el Tirant no només és una novel•la cavalleresca amb la finalitat d’entretenir. Per als primers el llibre podia resultar un compendi de coneixements de l’època, necessaris per a uns estaments determinats, amb independència de la intencionalitat narratiava d’aquest . Per als segons, el llibre, malgrat el seu argument fictici, conté suficients elements referits a la realitat com per a poder-ne prendre una idea consistent de la realitat dels temps en els quals es fa transcòrrer la història.<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhph1fjIpoTu4EUT-iv7V-knZ3c3hH2zYUoy4j_fz7mCtq6g3EMh6hyphenhyphend5LQ51xwpGQK8CWfnu2UDa3O8aN4DuDrJcuSE3J8AZwfTpSNEBu_rXIzcm8Ug4CCYaJXfnTH63hDBtJvUDy3Qn0/s320/martorell.jpg" style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 319px; height: 320px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349014260627572178" /><br />Per altra banda, i com era habitual en les obres medievals, l’autor va “plagiar” nombrosos textos d’altres autors. Aquest fet comportava, per una banda un nivell cultural elevat per part de l’autor que li permetés conèixer les obres que prendria com a referència, per l’altra suposa tenir accés material a un conjunt significatiu d’obres. Aquest últim punt té fàcil explicació si atenem a la biografia de Martorell i recordem la seva vinculació física a les corts d’Alfons el Magnènim i de Carles de Viana i, hem de suposar, a tots els seus recursos bibliogràfics. Martí de Riquer exposa una relació de les fonts del Tirant que corrobora aquest últim punt que hem esmentat. Entre aquestes destaca diferents poemes de Cerverí de Girona, Lo Somni de Metge, el Libre de l’orde de cavalleria de Llull, les Històries troianes traduïdes per Conesa, les obres de Roís de Corella, la poesia de March, el Decameró, etc.<br /><br />Reprenent el fil de l’inici d’aquesta exposició, i tenint en compte el què hem dit i el propi contingut de l’obra podríem fer una relació dels temes principals sobre els quals hom podria aprendre alguna cosa a partir de la lectura del llibre.<br />En tractar-se d’una obra en la qual el personatge principal és un cavaller, la informació sobre la cavalleria és profusa. Aquesta informació ja es troba en l’altra obra atribuïda a Martorell, i incorporada al Tirant, el Guillem de Varoic o “Tractat d’orde de cavalleria”, com ell l’anomenà. Per bastir la informació sobre aquest tema l’autor es basa en el ja esmentat llibre de Llull i en les seves pròpies experiències com a cavaller, en la seva estada a Anglaterra quan parla de l’orde de la Garrotera, etc. També és important l’aportació en forma de recull de cartes de batalla reals que hi ha a l’obra.<br /><br />Martorell també demostra un coneixement prou sòlid en les arts de la guerra del segle XV que de ben segur tenien el seu origen en els ambients en els quals es mogué. Cal considerar que fins i tot se li atribueixen episodis de bandolersime . Una mostra d’aquests coneixements serien episodis del Tirant com els relacionats, per exemple, amb la recuperació de Rodes per als cavallers de l’Orde de l’Hospital o bé les campanyes al Nord d’Àfrica, entre altres.<br /><br />La vida cortesana també està àmpliament exposada en el llibre. De la seva descripció també se’n podrien obtenir coneixements sobre les seves característiques. També sabem que Martorell<img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwXbj7JrE3dwLZBSwIfW4ikMwR3QalDysKTDof6FjC0soBFjt5OOkW04EAaKPdjd-XwIglITqrFW1JRHOw7MEREu7s6tyFF8rKw7ZbIjhA5vSsU73kBtscIICnBi9oAwavsckMvuVmrzQ/s320/tirant.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 198px; height: 320px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349013288315155794" /> coneixia aquest món de primera mà. Ja hem comentat la seva presència a les corts d’Alfons IV i de Carles de Viana. També ens consta la seva estada a la cort d’Enric VI d’Anglaterra per causa del seu plet amb Joan de Monpalau. No podem deixar tampoc de banda les activitats com a diplomàtic que Martorell desenvolupà entre les corts castellana d’Enric IV i la francesa de Lluís XI, l’Aranya Universal.<br /><br />Amb tot, en el llibre no hi trobem només coneixements de tipus tan prosaïcs com els exposats fins ara. Dels episodis amorosos i de les actituds de les protagonistes femenines, sobretot, Plaerdemavida, Carmesina, Estefania, etc. el lector també pot obtenir una guia en ars amandi. D’una manera més transcendent, l’episodi de la mort del Tirant, Carmesina i l’emperador poden considerar, també, una guia del “bon morir”, de l’ars moriendi. Ja que l’autor feia moria el protagonista per causes no del tpt “cavalleresques”, si més no, oferia al lector una relació de “bones pràctiques” en relació a la mort: confessió de pecats, sagraments, elaboració del testament, una pregària, etc.<br /><br />Per cloure aquest article és il•lustrativa la menció a unes paraules d’Albert Hauf que fa Xavier Renedo : “Segons Albert Hauf, el Tirant lo Blanc fou escrit amb la intenció de donar una forma narrativa als llibres fonamentals que hi havia d'haver en la biblioteca de tot bon cavaller: introduccions a l'art de la cavalleria, manuals d'estratègia militar, reculls de lletres de batalla, cròniques de cavallers famosos, tractats enciclopèdics...”.Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-16103912239265627122009-06-16T08:00:00.002+02:002009-06-16T08:00:05.387+02:00Music for Independence Day Celebration (II)Joy, joy we will all feel on such a great day...<div><br /></div><div>Portsmouth from Mike Olfield might be danced for all of the audience. Hundreds of thousands of Catalans dancing hand in hand along the streets of the nation, bidding farewell to centuries of foreign oppression.</div><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/RDXmAer_ECo&hl=es&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/RDXmAer_ECo&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-40184576116192630382009-06-12T14:15:00.000+02:002009-06-12T14:15:01.677+02:0010 anys de Filologia Catalana a la UOCA finals de maig vaig ser convidat a participar en els actes de celebració dels 10 anys dels estudis de Filologia Catalana a la UOC.<br /><br />Us penjo el video de la meva intervenció en l'acte (per als meus fans, surto a partir del minut 24:40!).<br /><br /><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/uWHB0KtmSwY&hl=es&fs=1&"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/uWHB0KtmSwY&hl=es&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-5646857886409978112009-06-08T22:37:00.004+02:002009-06-08T23:25:35.456+02:00Music for Independence Day Celebration (I)Independence Day for Catalonia will undoubtedly be the greatest day of our history. We will surely overflow with happiness and satisfaction.<div><br /></div><div>Now, when we do not know yet how long we will have to wait for this moment, we have to start working to achieve it... as soon as possible. Simultaneously, we might begin with the organization of the celebration acts.</div><div><br /></div><div>It is my intention to make a proposal of musics for the occasion. Imagine a crowd occupaying the streets of the nation rejoicing at the fulfillment of our common dream.</div><div><br /></div><div>Let's start with a glorious and moving piece which has become widely popular in an adaptation for the anthem of the European Champions League.</div><div><br /></div><div>Ladies and Gentlemen: Zadok the Priest, by Georg Friedrich Händel</div><div><br /></div><div><br /></div><object width="425" height="344"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/p1W1XJ96y9k&hl=en&fs=1&"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/p1W1XJ96y9k&hl=en&fs=1&" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="425" height="344"></embed></object>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5731717192139312577.post-87841378323682438022009-04-29T08:00:00.000+02:002009-04-29T08:00:02.774+02:00El cavaller del lleó de Chrétien de Troyes (3 de 3)<p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-">Cavalcant pel bosc l’Ivany allibera un lleó que estava sent atacat per una serp. L’animal, com a mostra d’agraïment, el seguirà sempre i d’aquí prové el títol de la novel·la. A continuació, es troba amb Lunete, la donzella que li havia facilitat el casament amb Laudina. Aquesta darrera l’havia fet condemnar per aquest fet i només se’n sortiria si Ivany o en Gauvain lluitaven i vencien tres cavallers. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-">De camí, Ivany venç el gegant Harpí, salvant, d’aquesta manera, la neboda de Gauvain a qui el</span></p><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-"> gegant tenia segrestada i de la qual volia abusar. <o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-">Finalment, lluita amb els tres cavallers esmentats, guanya i salva Lunete. Ivany, però, no es descobreix davant de Laudina. Torna a marxar i allibera tres-centes donzelles presoneres al castell de la Pèssima Aventura. Abans, però, s’havia compromès a defensar la filla petita del senyor de la Negra Espina que havia estat desposseïda de la seva part d’herència per la germana gran. El rei Artús es veu obligat, per raons de política feudal, a defensar la causa de la germana gran i encarrega la instrumentalització d’aquest suport a desgana al cavaller Gauvain.</span></p><img src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2sOe0jINZoGJE-upg5uKoN6Eg_k9VsQMT39fL5vmc9gOkmyWb2pPeLnxTBU0VbSjZjWvkroikLPQxnpmtYsX16TuL_4zM8zCgMHot43ThXGmX9XVa5Eif97v9pUQuYNF1wkNCrjgoAxo/s320/yvain_secourant_la_damoiselle_reference.jpg" style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 227px;" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323074150604312594" /><p class="MsoNormal" style="text-align:justify"><span style="mso-bidi-"> Per resoldre el litigi, lluiten Ivany contra Gauvain, sense reconèixer-se. Lluiten durant moltes hores i, finalment, descobreixen la seva identitat. Cadascú ofereix la victòria a l’altre fins que Artús decideix concedir a la germana petita la part que li pertoca.<o:p></o:p></span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;text-align: justify;line-height:normal"><span style="mso-bidi-">Per acabar, i un cop més amb la intercessió de Lunete, Laudina accepta el retorn d’Ivany. Final feliç.<o:p></o:p></span></p>Ferran Teixes i Argiléshttp://www.blogger.com/profile/12514136431107665739noreply@blogger.com0