Music for Independence Day Celebration (V)

Go ahead, go ahead. Catalan music for such a special occasion! Reason for this song: many Catalans already know it!

Music for Independence Day Celebration (IV)

Gloria, Gloria is the feeling when peoples blaze their trail to freedom!!!!

Music for Independence Day Celebration (III)

Some examples must be followed. United States nationals' pride for their symbols (flag, anthem, authorities, etc), for instance, is enviable.

Imagine your nation enjoying your national anthem as Americans did (and will always do) on the occasion of the video I attach.

Sometimes the States should be closer to our hearts than Europe. Who's gonna save us first if we need some help? Guess!

Music for Independence Day Celebration (II)

Joy, joy we will all feel on such a great day...

Portsmouth from Mike Olfield might be danced for all of the audience. Hundreds of thousands of Catalans dancing hand in hand along the streets of the nation, bidding farewell to centuries of foreign oppression.

Music for Independence Day Celebration (I)

Independence Day for Catalonia will undoubtedly be the greatest day of our history. We will surely overflow with happiness and satisfaction.

Now, when we do not know yet how long we will have to wait for this moment, we have to start working to achieve it... as soon as possible. Simultaneously, we might begin with the organization of the celebration acts.

It is my intention to make a proposal of musics for the occasion. Imagine a crowd occupaying the streets of the nation rejoicing at the fulfillment of our common dream.

Let's start with a glorious and moving piece which has become widely popular in an adaptation for the anthem of the European Champions League.

Ladies and Gentlemen: Zadok the Priest, by Georg Friedrich Händel

Crònica de la independència

Feia temps que no llegia un llibre que em provoqués un tal optimisme com el darrer de la Patricia Gabancho. 

Per als independentistes, veure sobre paper la representació d'un futur escrit per un altre dóna un alè d'esperança en copsar que allò que hom desitja pot tenir una certa, o una gran objectivitat.

Vull agrair a la Sra.Gabancho la seva obra. Ensems, espero que els independentistes que la llegeixin reforcin el seu esperit i que aquells que encara no ho són hi vegin una possibilitat de futur perfectament realitzable. Fa temps que tinc la sensació que estem en un moment d'inflexió.

Només hi ha un parell de coses que no m'agraden del futur que ens mostra l'auto

ra: el fet que Catalunya no tingui exèrcit (no siguem ingenus!) i el plantejament velat d'una situació molt crítica als Estats Units del president Obama. Els americans poden ser uns dels que més ens ajudin en el nostre objectiu de llibertat. Tinguem-ho en compte.

Llegiu-lo, llegiu-lo i, sobretot, creieu-vos el que us diu: tant elslectors com els personatges reals que sortiu en el llibre amb un paper rellevant.

Videopost - Llença't cap amunt

En el primer escrit d'aquest blog, els Castellers van servir de pedra angular per poder bastir un breu discurs d'encoratjament nacional. Després d'uns quants mesos, Tirant lo Blog fa una incursió en el món multimèdia i penja el primer post audiovisual. 

A partir d'unes fotografies que vaig fer per la festa de Sant Fèlix, afegint una música i un missatge final en els títols de crèdit explico, en forma de muntatge multimèdia quin hauria de ser el canvi d'actitud que hauríem de fer tots plegats per tal de començar a trobar solucions a la situació del nostre país.

La realitat existent

En Baltasar Porcel en la seva novel·la Ulisses a alta mar reprodueix un diàleg d’un suposat president de la Generalitat de Catalunya amb el protagonista del llibre. Quan aquest l’interpel·la per tal que defineixi l’abast del seu catalanisme, aquest li respon amb la descripció del tipus de persona amb la qual se sentiria còmode per dirigir el seu projecte polític. Aquesta hauria de ser un perfil tal “que accepti la realitat existent com un fet transitiu, com un estat dinàmic i fluid, esbargint els problemes i centrant l’energia en la construcció contínua”.

No havia llegit mai una descripció més clara del possibilisme a adoptar davant de la situació dels nostre país. Estic temptat d’acceptar-la com a dogma propi. Em costa, però, assumir això de “la realitat existent”.

Yes we can

Des que vaig sentir per primer cop aquesta cançó de Will I Am, un dels membres de Black Eyed Peas, a favor de la campanya del candidat demòcrata Barack Obama, no he pogut deixar d’escoltar-la una i altra vegada.

Malgrat no estar massa d’acord en els plantejaments que, fins ara, ha expressat el senador per Illinois, la lletra de la cançó em porta a reconèixer, un cop més, la grandesa d’un poble com l’americà. Només el primer vers “It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.” ja em posa la pell de gallina. Sempre tenen presents els pares fundadors del país i la feina que van fer per crear un nou ens basat en les llibertats i el progrés.

També, reconeixo que en el text identifico involuntariament frases que podríem relacionar amb la feina que ens queda per fer a Catalunya: "We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change” o “that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American [Catalan] story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea: Yes We Can”.

De moment, però, només elocubracions… Si fòssim com els americans, segurament no hauríem d’escriure posts com aquests.

Força, Equilibri, Valor i Seny

En la darrera Festa Major de Vilafranca, i mentre observava com les millors colles castelleres del país (els Castellers de Vilafranca, la Joves de Valls, la Vella de Valls i els Minyons de Terrassa), aixecaven, amb més o menys fortuna, les imponents torres humanes, pensava en com podríem traslladar els principis castellers (Força, Equilibri, Valor i Seny) a l'acció cívica, social i política per mirar de superar el, al meu entendre i al de molts, crític moment en el qual viu el nostre país.

La força ens ha de servir per poder-nos enfrontar als qui tenen interessos contraposats a nosaltres (els qui necessiten els nostres recursos, els qui veuen amenaçada la seva identitat en l'existència i vigència de la nostra, ...).

L'equilibri el volem per tal de poder aconseguir els nostres interessos sense malmetre les relacions amb el nostre entorn (població forana que viu en el nostre país, estats i comunitats polítiques amb les quals hem i haurem d'interactuar).

El valor sempre és necessari en tot procés que ens porti a un canvi. Un nou statu quo segur que comportarà enfrontaments, crisis, lluites, etc. L'objectiu final ha d'estar clar.

Finalment, el seny ens ha d'ajudar a fer les valoracions correctes davant de les noves situacions, i sobretot, ens de portar a fer, en tot moment, l'anàlisi objectiva que ens dugui a no recular per por de les incerteses degudes a càlculs erronis a curt termini.

Així doncs, em resulta pràcticament impossible d'entendre com un país que ha donat un fenomen com els dels castellers actuïi tant d'esquena a uns valors que, de ser aplicats i tinguts en compte, mai ens hauríem portat a raure en una situació de risc de supervivència com en la que ens trobem en aquests moments.

Potser ja és hora que comencem a fer la pinya i que quan iniciem el castell i ens sentim segurs del nostre lloc i d'on volem arribar comenci a sonar el toc de castell.