No se'n parla gaire però és de justícia destacar el paper de la Cancelleria Reial en la creació d’un model de llengua apte per a tots els usos moderns (de l’època baix medieval) d’aquesta. La Cancelleria era l’organisme administratiu de la Corona d’Aragó i redactava tots els documents necessaris per a la gestió de l’Estat. La documentació generada havia d’estar redactada en llatí, català i aragonès, aquestes dues darreres com a llengües “oficials” de la Corona.
La gran importància que sobre l’ús de la llengua catalana féu la Cancelleria rau en el model lingüístic que creà, empreà i difongué. La koiné administrativa utilitzada pels notaris i protonotaris de la Cancelleria rebé una forta influència del llatí amb el qual treballaven de manera prioritària. Així doncs, el català de la Cancelleria adoptà estructures sintàctiques i del lèxic llatines, amb el resultat d’un model de llengua allunyat de qualsevol dialectalisme o forma parlada.
Amb tot, però, hi hagué dues etapes en aquest procés. Fins als anys vuitanta del segle XIV, el català de la Cancelleria és una llengua forçada per l’assimilació artificial de les estructures llatines, fins al punt de perdre gran part de les seves característiques pròpies, resultat de
l’evolució dels últims segles. A partir de finals del XIII, però, el català escrit pels funcionaris de la Cancelleria s’inspira més en els clàssics llatins i en les adaptacions que en fan els renaixentistes italians com Petrarca, i produeixen un nou model de llengua amb un model de prosa més flexible, que adapta la sintaxi llatina d’una manera menys artificiosa. Entre els artífexs d’aquest canvi cal destacar en Bernat Metge. Aquest model de prosa s’extengué a tots els àmbits de registre lingüístic elevat com a imitació prestigiosa d’aquest.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada