Votem a les eleccions americanes?

Quan s'acosten les eleccions americanes, des d'aquí sempre sentim veus que diuen que la resta del món també hi hauríem de tenir alguna cosa a dir en aquest procés electoral. La raó és que allò que decideix el president dels Estats Units ens afecta a tots.

És un argument parcialment vàlid. De fet, crec que haurien de poder votar en les eleccions americanes tots aquells "no americans" que vulguin pagar impostos americans, que estiguin disposats a que persones properes (o ells mateixos) formin part de l'exèrcit americà en missions per tot el món, que assumeixin ser objectiu prioritari (com els ciutadans americans) de segons quins grups terroristes, etc., etc. entre d'altres "privilegis"...

Seguim volent votar en les eleccions americanes?

La realitat existent

En Baltasar Porcel en la seva novel·la Ulisses a alta mar reprodueix un diàleg d’un suposat president de la Generalitat de Catalunya amb el protagonista del llibre. Quan aquest l’interpel·la per tal que defineixi l’abast del seu catalanisme, aquest li respon amb la descripció del tipus de persona amb la qual se sentiria còmode per dirigir el seu projecte polític. Aquesta hauria de ser un perfil tal “que accepti la realitat existent com un fet transitiu, com un estat dinàmic i fluid, esbargint els problemes i centrant l’energia en la construcció contínua”.

No havia llegit mai una descripció més clara del possibilisme a adoptar davant de la situació dels nostre país. Estic temptat d’acceptar-la com a dogma propi. Em costa, però, assumir això de “la realitat existent”.

Yes we can

Des que vaig sentir per primer cop aquesta cançó de Will I Am, un dels membres de Black Eyed Peas, a favor de la campanya del candidat demòcrata Barack Obama, no he pogut deixar d’escoltar-la una i altra vegada.

Malgrat no estar massa d’acord en els plantejaments que, fins ara, ha expressat el senador per Illinois, la lletra de la cançó em porta a reconèixer, un cop més, la grandesa d’un poble com l’americà. Només el primer vers “It was a creed written into the founding documents that declared the destiny of a nation.” ja em posa la pell de gallina. Sempre tenen presents els pares fundadors del país i la feina que van fer per crear un nou ens basat en les llibertats i el progrés.

També, reconeixo que en el text identifico involuntariament frases que podríem relacionar amb la feina que ens queda per fer a Catalunya: "We know the battle ahead will be long, but always remember that no matter what obstacles stand in our way, nothing can stand in the way of the power of millions of voices calling for change” o “that we are not as divided as our politics suggests; that we are one people; we are one nation; and together, we will begin the next great chapter in the American [Catalan] story with three words that will ring from coast to coast; from sea to shining sea: Yes We Can”.

De moment, però, només elocubracions… Si fòssim com els americans, segurament no hauríem d’escriure posts com aquests.

Força, Equilibri, Valor i Seny

En la darrera Festa Major de Vilafranca, i mentre observava com les millors colles castelleres del país (els Castellers de Vilafranca, la Joves de Valls, la Vella de Valls i els Minyons de Terrassa), aixecaven, amb més o menys fortuna, les imponents torres humanes, pensava en com podríem traslladar els principis castellers (Força, Equilibri, Valor i Seny) a l'acció cívica, social i política per mirar de superar el, al meu entendre i al de molts, crític moment en el qual viu el nostre país.

La força ens ha de servir per poder-nos enfrontar als qui tenen interessos contraposats a nosaltres (els qui necessiten els nostres recursos, els qui veuen amenaçada la seva identitat en l'existència i vigència de la nostra, ...).

L'equilibri el volem per tal de poder aconseguir els nostres interessos sense malmetre les relacions amb el nostre entorn (població forana que viu en el nostre país, estats i comunitats polítiques amb les quals hem i haurem d'interactuar).

El valor sempre és necessari en tot procés que ens porti a un canvi. Un nou statu quo segur que comportarà enfrontaments, crisis, lluites, etc. L'objectiu final ha d'estar clar.

Finalment, el seny ens ha d'ajudar a fer les valoracions correctes davant de les noves situacions, i sobretot, ens de portar a fer, en tot moment, l'anàlisi objectiva que ens dugui a no recular per por de les incerteses degudes a càlculs erronis a curt termini.

Així doncs, em resulta pràcticament impossible d'entendre com un país que ha donat un fenomen com els dels castellers actuïi tant d'esquena a uns valors que, de ser aplicats i tinguts en compte, mai ens hauríem portat a raure en una situació de risc de supervivència com en la que ens trobem en aquests moments.

Potser ja és hora que comencem a fer la pinya i que quan iniciem el castell i ens sentim segurs del nostre lloc i d'on volem arribar comenci a sonar el toc de castell.