A finals del segle XII, una autora de la qual coneixem molt poc i que anomenem Maria de França va escriure una sèrie de contes curts a partir de dues de les grans fonts literàries de l’època: la poesia lírica dels trobadors i els vells contes celtes. M'agradaria presentar-vos, al llarg dels propers posts, algunes de les seves dotze històries. Avui començarem amb el lai anomenat Ionec.
Ionec és el relat sobre la història de la dona del senyor de Caerwent que s’enamorà d’un cavaller mag anomenat Muldumarec.
Aquesta dama estava reclosa en el seu castell i el cavaller la visitava en forma d’ocell per poder-hi accedir. Quan el marit se n’assabentà de la relació de la seva dona, parà un parany amb unes punxes de ferro a la finestra de la torre on estava sempre tancada i Muldumarec es ferí de mort.
Abans de morir, lliurà a la seva estimada un anell per tal que, en posar-se'l, el seu marit oblidés tot el que sabia, i una espasa. Li digué, també, que el fill d’ambdós s’anomenaria Ionec.
Quan el nen es convertí en un jove, la mare, el senyor de Caerwent i Ionec visitaren, per casualitat, la tomba de Muldumarec. La mare li explicà tota la veritat a Ionec i aquest acabà amb la vida del seu, des d'aquell moment, padrastre.
1 comentari:
Boníssima la història! En volem més!
Publica un comentari a l'entrada