Avui és el darrer dia abans d'un nou temps.
És el moment de prendre aire, aixecar-se i sortir amb pas ferm cap a un nou objectiu amb convenciment, però amb realisme. Amb la certesa en la consecució. Al capdavall, tot depèn d'un mateix.
La caixa negra
He sortit a perfumar el meu cos
de qui m'espera. Sóc una diana
que corre cap al dard.
M’he afaitat bé: la mandíbula
és terreny de bes.
Si ara fos un avió i m’estavellés,
us cegaria, en obrir la meva caixa negra,
tanta llum.
Manel Forcano (2002)
Entrades
Sí, soy humano… ¿pero cómo diablos lo pruebo?
Fa 14 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada